Xavier Borrell: “Escriptor , Cultura i Cornellà: tres paraules fonamentals a la seva existència”.
Per Carmina Vidal.
Entrevista a l’escriptor Xavier Borrell per la seua participació al llibre “Propera Parada: Cornellà”. En el que participen diversos escriptors del “Grup d’@utors de Cornellà”. Un llibre per gaudir amb diferents tipus de relats ambientats a la ciutat.
Pregunta: D’on va sorgir l’idea de fer aquest llibre?.
Resposta: Ens vam ajuntar un grup d’escriptors de Cornellà i vam crear un grup per fer coses i fomentar la cultura entre la gent de la nostra ciutat. Vam veure que teniem idees interessants i material per fer un llibre de relats de bon nivell i vam decidir engegar el projecte.
P: Per què aquest títol de” Propera parada: Cornellà”?.
R: Com saps jo dirigeixo juntament amb Laura Mas un programa de cultura a Ràdio Cornellà amb el nom de Propera parada: cultura i un dia a Margarita Espuña se li va ocorre aquest nom de Propera parada: Cornellà pensant en que som una ciutat totalment conectada per mitjans de transport i volem reivindicar que es el que ara toca. Parlar de una ciutat tan rica com la nostra, que te ganes de fer-se sentir.
P: Han participat tots els escriptors del grup local de creadors de histories a aquest llibre?.
R: No, al grup som 18 escriptors però per problemes d’agenda només ho hem pogut fer 10 escriptors . Entre els que no han pogut participar hi han Toni Hill, Luis Campo, Ivan Humanes o Carmen Fernandez Villalba, tots molt coneguts en diverses facetes de la literatura.
P: Hi ha literatura a Cornellà?. Se’n parla d’ella?
R: Si com et deia abans hi ha escriptors molt coneguts, el problema és que a vegades ni tan sols els nostres veïns ens coneixen quan signem llibres a la nostra ciutat. Per aixó entre d’altres coses ha nascut aquest projecte.
P: Què ens diu del seu escrit en particular Xavier?
R: Jo vaig neixer a l’any de la riada al 1971 i sempre ha estat present en la meva infantessa pel que la gent en parlava. Per això vaig voler escriure una historia sobre aquell fet, però que només els escenaris fossin reals, no volia explicar records que no fossin meus.
P: És una història real?
R: No. Es tot inventat, volia donar a transmetre el meu amor per la literatura en un relat romàntic i intentar donar-li un final diferent i que deixés un bon sabor de boca al lector.
P: Es reflectís amb el nen?
R: En part si per que he aprofitat els meus records per crear la seva personalitat. Però jo no he viscut una historia semblant ni els meus pares eren pagesos. Soc bastant diferent a ell.
P: Aigua, eixe és el verdader nucli de la història?.
R: Si pel fet de que transcorre a una riada. Com també ho fa el relat de la meva companya escriptora Lucinda Estruga. Tot i que en el meu també.
P: Tristesa, perduda, desolació, llàgrimes, paraules que remouen l’ésser humà. Què va sentir quan l’escrivia i li donava forma?
R: Jo en el moment de crear, ja sigui un relat o un llibre, visc la màxima felicitat. I amb aquest relat m´ha passat també. Els personatges de seguida cobren vida al meu cap i ells solets desenvolupen la seva existència en la trama mentre jo dormo, treballo o vaig en bicicleta.
P: Ha canviat gaire el Cornellà de la seua historia respecte al d’ara?
R: Molt. A aquells anys ja era una ciutat important i amb molta població, però no hi havia clavegueram ni serveis per la gent, ni el riu estava suficientment protegit en cas de gran pujada. Ara per sort, tot i la crisi, alló ja s’ha superat i tenim mes qualitat de vida.
P: Per últim, ha tingut una bona acceptació aquest llibre?. Ha superat l’objectiu de venda?.
R: Doncs l’objectiu per cobrir despeses eren 200 i ja portem 750 en menys d’un més. Segurament l’Avenç que es que l’edita haurà de fer una segona edició, doncs creiem que encara li queda molta vida.
P: Hi hauran més publicacions dels escriptors de Cornellà?.
Si que hi haurà segur. Si mes no el que passa es que el nostre timing es fer els llibres entre un Sant Jordi i l’altre, així que com fa poc que ha estat l’últim tot just ens estem ajuntant per anar posant-nos d’acord en quin projecte farem.