David Escamilla: “Un escriptor amb sensibilitat i estima per l’escriptura”

Per Carmina Vidal.

Entrevista a l’escriptor David Escamilla per la seva última novel.la “Paraules d’amor”. Col.laborador amb la premsa, radio i televisió, aquesta és la seua primera novel.la de ficció.

 

Pregunta: D’on ve realment la inspiració, la inquietud per voler fer aquesta novel.la tan vinculada a vostè?.

Resposta: Doncs m’agrada molt la literatura que es confós amb la vida, i la vida amb la literatura amb invenció i fantasia, però també amb realitat i història. Per tant en considero a l’hora un cronista i també un fabulador. La crònica de la realitat, la creació de la fantasia.
Aleshores el meu padrí és Joan Manuel Serrat. Des de l’interior de la meua mare jo ja sentia “Paraules d’amor” quan ella anava als seus concerts. La meua infantesa, adolescència i edat adulta, avui, l’he escoltada centenars de vegades.
Aquesta cançó per mi té dins seu un misteri, amb els anys sempre he pensat que m’agradaria saber més coses dels seus personatges, dels joves de quinze anys.
El titular seria una cançó que es fa novel.la.

P: Per què aquest títol tan intens?.

R: Perquè és el títol d’una cançó i perquè és el lema de tota una generació. I perquè tota obra literària són paraules d’amor adreçades al lector.

P: Que va sentir en donar-li vida als personatges tan propers a vostè?.

R:Doncs una gran responsabilitat perquè aquests dos personatges que s’estimen, els protagonistes de paraules d’amor en Ramon i la Maria, ells dos són tots nosaltres. Tots som Ramon i Maries.

P: Realment és un homenatge?.

R: És un homenatge a una època i a la gent que va viure amb aquella època, anys 60,70. Però sobretot és un homenatge a un esperit, l’esperit de la lluita per les il·lusions.

P: En algun moment de la seva vida ha cregut viure un amor així?.

R: He cregut viure un amor així.

P: En el moment de la creació de la novel.la va visitar i va estudiar cadascun dels llocs que descriu en ella?. El Cafè de l’Òpera, el Palau de la Música, Begur, la Comissaria de Policia de Via Laietana…

R: Si, de fet jo he nascut a Barcelona, he escrit diversos llibres de no ficció sobre ella i conec bé la meua ciutat i l’estimo. I alguns dels escenaris Barcelonins de la novel.la són els meus llocs preferits de la ciutat.

P: Quin lloc de tots li agrada més?.

R: El parc de la Ciutadella que és on es produeix el ritual d’amor entre Maria i Ramon. Em perdo sovint a la Ciutadella, si voleu torbar-me en trobareu!.

P: Quantes vegades ha escoltat la cançó “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat?. Què pensa al escoltar-la?.

R: L’he escoltada centenars de vegades.

Penso que com les gran cançons de la història explica un moment de vida molt intens d’una manera molt senzilla, però molt profunda alhora. I això m’ha atrapat i encisat.

P: Realment existeixen Ramon i Maria?.

R: Són ficció, fruit de la meua imaginació però hi ha molts Ramon i Maries. Com t’ha dit abans tots ho siguem i per tant d’alguna manera són molt reals. Podrien haver existit i viscut a Barcelona.

P: Creu que en algun lloc del món pot haver-hi un Ramon i una Maria que hagin viscut una història d’amor tan pura i intensa?.

R: Estic segur que ací de Ramon i Maries hi ha a cadascun dels cinc continents del planeta. El que passa és que els gran amor no fan soroll, ho viuen per ells en la intimitat. I en canvi els grans desamors i tragèdies sentimentals fan molt soroll i contaminen l’aire d’odi i ressentiment.

P: Amb quin personatge s’identifica?. Quin d’ells no és del seu grat?.

R: Jo em sento una mica Ramon i una mica Maria.

L’inspector Garcia i el pare de la Maria són les dos parts d’infern d’aquesta història dolça d’amor.

P: Per què part de la història esdevé en el franquisme?.

R: Perquè és una època històrica molt intensa on les lluites humanes es debatien entre la vida i la mort. Tota època perillosa i al límit és una època literàriament interessant.

P: A Barcelona és on transcorre la major part de la narració, què significa per a vostè aquesta gran ciutat?. Ha canviat molt la Barcelona d’ara?.

R: Barcelona és un univers i un laberint, hi ha infinites Barcelones dins de la pròpia ciutat. Hi ha carrers i places per a enamorar-se i avingudes per plorar amb solitud. Quan més conec la meua ciutat més misteris tinc per endavant.

Si ha canviat molt, s’ha transformat urbanísticament però encara conserva el més essencial que és una barreja entre el Sud i el Nord, entre el Mediterrani i l’Europa més racional i civilitzada.

P: És una història intensa, que pot arribar a acariciar la fibra sensible del lector. Per això, què paràgraf o expressió subratllaria per poder captar a nous lectors?.

R: “La cançó de Serrat estava carregada d’incertesa i de misteri, com l’amor entre en Ramon i la Maria”.

P: Hi ha hagut una gran acceptació per part del públic en general?.

R: Absolutament si, estic emocionat per l’afecte dels lectors que m’han dit que aquestes pàgines escrites formen part de les seues pròpies vides. I que se l’han fet seua, vida viscuda, vida escrita.

P: Per finalitzar, només una pregunta, un final o un principi?. Pot arribar a haver-hi una continua?.

R: Estic pensant en una segona part, amb la que tot pot tornar a començar. Encara que ja tinguin l’edat de la jubilació, podem jubilar-nos d’una feina però mai no podrem jubilar-nos d’estimar, ni de dir-nos a cau d’orella dolces “paraules d’amor”.